Per quasi acabar aquest blog, us posem les fotos del comiat que pares i nens i nenes ens vau fer. Ens va agradar molt i molt. De fet aquell va ser el primer dia que vam començar a plorar. Però aquests plors, no són tots de tristesa ( alguns si ho hem de reconèixer), alguns són de felicitat de veure el que hem aconseguit, altres són per donar les gràcies per les vostres col.laboracions i d'altres són de suspens, de por perquè no sabem el que ens espera.
Tots tres us volem donar les gràcies de tot cor i dir-vos una cosa :
NO DEIXEU QUE L'ESPERIT DEL MARTA MATA S'ACABI.
